Italo Calvino deia que per conèixer un espai no n’hi ha prou de trepitjar-lo. Cal empassar-se’l.

Aquest llibre neix del desig de l’autor d’explicar-nos, amb l’excusa del menjar, l’Àfrica que ell viu i veu cada dia. El lector es podrà passejar –de la mà d’un blanc que ha sabut traspassar la frontera que separa els occidentals dels africans amb la màxima naturalitat– per mercats, banquets –amb sexe inclòs–, botigues, discoteques, cuines i supermercats.

Gustau Nerín, mestre en l’art de narrar històries viscudes, fa sentir realment al lector que s’asseu amb ell a taula, que balla i s’emborratxa a les festes o que és convidat a casaments i tòrrids diumenges a la platja. I tot plegat amanit amb la ironia d’un antropòleg que, a més de donar-nos abundant informació culinària, vol explicar-nos com és la vida –la bona vida– a l’Àfrica. I és que, encara que se’n parli menys, a l’Àfrica també s’hi pot viure bé.

L’antropòleg a l’olla fuig del retrat indulgent i paternalista dels africans i s’aparta de la visió tòpica del blanc que passa per Àfrica quasi sense tocar-la. Així evita deliberadament la correcció política, la qual cosa el converteix en un llibre atípic i molt saludable.

Inclou una dotzena de receptes originals amb la corresponent adaptació als ingredients occidentals.