«Em dic Azad Shero Selim. Sóc el nét de Selim Malay. El meu avi tenia molt humor. Deia que era kurd i que havia nascut en una terra lliure. Després van arribar els otomans i van dir al meu avi: «tu ets otomà», i va passar a ser-ho. Quan l’imperi otomà va caure, es va convertir en turc. Quan els turcs se’n van anar, va tornar a ser kurd amb el regnat de Xeic Mahmud, el rei dels kurds. Després van arribar els anglesos, i aleshores el meu avi es convertí en súbdit de Sa Graciosa Majestat, i fins i tot va aprendre algunes paraules d’anglès.
Quan els anglesos es van inventar l’Iraq, el meu avi esdevingué iraquià, però mai no va comprendre aquesta nova i misteriosa paraula: Iraq. Fins al dia de la seva mort, mai no va sentir-se orgullós de ser iraquià, i el seu fill, o sigui el meu pare, tampoc. Però jo, Azad, encara era un nen.»

El fusell del meu pare és la història real d’un noi que viu les situacions més adverses però que conserva sempre les ganes de viure, l’humor i els somnis. Mentrestant, el seu pare té sempre a punt un vell fusell rus, un cosí ensinistra coloms acrobàtics i un germà lluita a les muntanyes.

Un relat vivíssim de Hiner Saleem que, convertit en director de cinema, ha guanyat amb «Vodka Lemon» el premi San Marco al festival de Venècia 2003.