Com em vaig convertir en un estúpid va aconseguir no fa gaire un gran èxit internacional –també en català. Martin Page publica ara La libèl·lula dels seus vuit anys, la història d’una noia amb un somriure que apareix de tant en tant al llarg dels segles. De petita, fa un dibuix dels seus pares, i els seus professors hi reconeixen les cares de dos criminals buscats per la policia. Humor càustic i emoció, aquest és el doble instrument narratiu de Martin Page.

Aquesta és la novel·la més aconseguida de l’autor, diu la crítica. La protagonista, Fio, educada per ser tractada com una princesa, no comprèn res del que li passa. Admirable Martin Page, que aquí desvela una gran faceta del seu talent: la poesia, la sensualitat. Conservant, però, la seva imaginació desbordant i divertida. Té el do de crear universos a part, personatges atípics i situacions pintoresques.

La libèl·lula dels seus vuit anys acredita la capacitat de Martin Page de jugar amb el món, de transformar la realitat. El seu talent el porta a escriure una novel·la fresca, inventiva. Cada pàgina està pensada amb amor i tractada amb ironia, i s’hi pot endevinar la inspiració d’una renovació literària.