Temps afegit, el que comença a partir d’una certa edat.

Espinàs en tria uns moments, i descrivint-los amb tanta brevetat com intensitat, aconsegueix que el fil de les idees, les imatges i els sentiments –i també de l’estil narratiu– quedi tensat al màxim.

Si Miró deia que per ser universal s’ha de ser local, Espinàs demostra que per arribar a l’essència de la vida només li cal aturar un moment quotidià i donar-li una dimensió que reflecteix la condició humana.

Espinàs observa cada moment com si disposés d’un teleobjectiu d’alta precisió que, alhora, és un microscopi.

Aquest llibre és un autoretrat, sens dubte, però també una col·lecció d’apunts penetrants sobre allò que ens envolta, i que Espinàs converteix en pura i moderna matèria literària.