Hi ha una Àfrica ignorada. Ho diu, perquè la coneix, Lluís Mallart, que hi ha viscut vuit anys seguits i hi ha fet, a més, diverses estades

d’ investigació. Una Àfrica amb societats tan normals com les nostres, que viu amb tota la dignitat possible la seva existència quotidiana, que lluita per sobreviure. Mallart es pregunta, irònicament, quina serà l’última troballa ideològica gràcies a la qual Occident es creurà obligat a córrer cap a l’Àfrica per imposar-la.

Perquè la llista dels actors que han volgut ocupar l’escenari africà ja és llarguíssima: aventurers i mercaders d’esclaus; missioners de les grans religions amb les seves subdivisions, catòlics i protestants; ordes religiosos masculins i femenins, cada un amb el seu hàbit; metges, mestres, petits i grans comerciants, multinacionals; governadors i funcionaris. I últimament els defensors de les espècies animals, cooperants, moviments feministes, planificadors de la família, banques mundials… I els actors traslladen successivament els seus conflictes i les seves contradiccions al territori «exòtic» per tal de «salvar l’Àfrica».

 

Lluís Mallart narra en aquest llibre el seu últim retorn al Camerun, descriu la vida de la gent, les seves festes per celebrar la vida i la mort, observa la permanent amenaça contra una identitat i es pregunta, amb la doble autoritat de l’antropòleg i de l’europeu compromès amb el respecte per totes les cultures: Que hi fem, a l’Àfrica?

 

 

Lluís Mallart, Barcelona, 1932. Professor d’antropologia a la Universitat de París-Nanterre (1971-1992). Ha publicat molts llibres i articles d’estudis africans i el llibre Sóc fill dels evuzok que recull la seva experiència de vuit anys al Camerun.