Salvador Cardús no comparteix gens els criteris morals catastrofistes amb què molts jutgen els problemes actuals de l’educació. Que si els pares dimiteixen d’educar, que si els joves passen de tot, que si els mestres han perdut la vocació, que si anem a la deriva per una profunda crisi de valors…

La qüestió, sembla, és trobar els culpables morals del gran desconcert que pateix l’educació.

Salvador Cardús reacciona contra aquest plantejament i ens ofereix una anàlisi de la realitat amb una mirada el més lúcida i objectiva possible. Els títols dels onze capítols suggereixen la voluntat de provocar en el lector una àmplia i nova reflexió: 1. Per una escola intel·ligent; 2. Fer d’alumne: les dificultats d’un ofici; 3. Adolescents, quins adolescents?; 4. Atrevir-se a fer de pares; 5. Comprendre els adults; 6. L’espai educador de la família; 7. A favor de la televisió; 8. No hi ha crisi de valors; 9. Contra la tolerància; 10. El nostre horari de cada dia; 11. El coratge de tenir futur.

El desconcert de l’educació no és un llibre de receptes, però la comprensió del desconcert pot afavorir una presa de consciència personal que permeti respostes pràctiques. És a dir, que sigui un llibre útil.