«D’ençà que vaig deixar el Líban per instal·lar-me a França, sovint em pregunten si em sento “primer francès” o “primer libanès”, i jo contesto sempre: “l’un i l’altre!” I no ho dic per un desig d’equilibri o d’equitat, sinó perquè si no contestés això, mentiria. Allò que fa que jo sigui jo mateix i no un altre, és que em trobo en la confluència de dos països, de dues o tres llengües, de diverses tradicions culturals. Aquesta és la meva identitat…»

Amin Maalouf, novel·lista reconegut –traduït a 27 llengües–, guanyador del premi Goncourt per La Roca de Tànios, analitza en aquest llibre la noció d’identitat, les passions que suscita, i es pregunta: per què és tan difícil assumir amb tota llibertat les nostres diverses pertinences i dependències? Per què, a la fi d’aquest segle, l’afirmació d’un mateix ha d’anar acompanyada, sovint, per la negació de l’altre? Les nostres societats, hauran de patir sempre tensions i violències pel sol fet que no tothom té la mateixa religió, el mateix color de pell, la mateixa cultura originària? Hi ha una llei de la natura, o de la història, que condemna els homes a matar-se en nom de les seves identitats?

Refusant aquesta fatalitat, defensant els drets de la dignitat personal i, alhora, la diversitat de les expressions culturals i lingüístiques, Amin Maalouf ha decidit escriure Les identitats que maten, un llibre assenyat i lúcid, ple d’inquietud però també d’esperança.