Ko Tazawa va decidir d’aprendre el català al Japó, tot sol, amb l’ajut de llibres i cassetes. Quan sentí la necessitat de conèixer la llengua i la cultura catalanes d’una manera directa, s’instal·là a Barcelona durant tres setmanes, i després publicà el llibre Catalunya i un japonès, que va escriure en català.

També en català ha escrit ara Cartes a Yu i Kei, els noms dels seus dos fills, amb els quals, i amb la seva dona Yoshiko, Ko Tazawa ha viscut dos anys a Barcelona, on ha fet el doctorat en filologia catalana i ha ensenyat japonès.

Cartes a Yu i Kei és la crònica amena i sorprenent de la immersió de dos nens japonesos en una escola catalana, i en la segona part del llibre Ko Tazawa ens ofereix curioses observacions –sovint no hi havíem pensat– sobre diversos aspectes de la nostra manera de ser i dels nostres costums, comparant-los amb els japonesos: l’estil de banyar-se, el tractament personal i els petons, l’ús del lleixiu i del paper de plata, el regal de caramels, el vestuari, les diversions el món del treball…